Dataturistic

Fotografia generada per la intel·ligència artificial DALL-E (https://openai.com/dall-e-2/).

Prefaci

Escriure un post després de l’article de Ramon Culleré és sempre un repte. Saps que mai estaràs a la seva alçada, com va passar en l’anterior ronda d’articles, on el meu article Perdó no va arribar al nivell del seu memorable Una reunió novel·lada. Per mi és un petit desafiament intentar escriure un article que sigui, amb sort, igual de bo que el d’en Ramon.

En l’article que publico avui intento seguir una mica l’estel·la temàtica de l’anterior article d’en Ramon Culleré, però estic segur que com sempre no serà tan bo, tan divertit i tan interessant com Enquestida.

Introducció

Quina calor!!! Quina xafogor!!! Quanta gent!!! Crec que aquestes tres frases són les que més he sentit aquest estiu. De les dues primeres en sentirem a parlar en els propers mesos i anys, davant l’inevitable canvi climàtic que nosaltres mateixos hem creat i alimentat, i això és un tema a tractar única i exclusivament en un altre article. En aquest article parlaré de la multitud de persones que hi havia aquest estiu anessis on anessis, en concret parlarem de turisme, i més exactament de les dades de turistes que publica l’INE a partir de la ubicació del telèfon mòbil.

Si bé l’INE, des de finals de juliol, ha començat a publicar les dades de turisme intern (també a través de la ubicació dels telèfons mòbils), en aquest article pararé atenció a les dades de turisme estranger segons país de procedència. L’arxiu d’excel que l’INE posa a disposició de qualsevol usuari conté dades des de juliol de 2019 fins a juliol de 2022 (en el moment d’elaboració d’aquest article).

Els turistes estrangers a Catalunya

El primer que he fet ha estat comparar els resultats de l'estadística Turisme estranger a Catalunya que realitza l’Idescat (a partir de l'Estadística de moviments turístics en frontera i de l’Enquesta de despesa turística de l'INE), amb les dades de l’estadística experimental que fa l’INE de medició del turisme a través dels telèfons mòbils.

Les dades mostren que possiblement l’estadística de Turisme de l'Idescat estigui infrarepresentant el nombre de turistes que rep Catalunya, tot i que tampoc cal descartar que les dades d’ubicació dels telèfons mòbil els sobrerepresentin.

Si fixem la mirada al país de procedència, les principals nacionalitats en ambdues fonts són les mateixes, si bé les posicions varien en funció de la font utilitzada. Així, França és amb diferència la principal procedència d’ambdues fonts d’informació, però mentre per les dades de l’Idescat la segona posició l’ocupa Regne Unit, seguit d’Alemanya; per les dades d’ubicació dels telèfons mòbils, Alemanya és el segon país en nombre de turistes a Catalunya, seguit pels Països Baixos. Resulten sorprenents les fortes discrepàncies que s’observen en les dades d’Alemanya i Països Baixos entre les dades procedents de l’ubicació dels mòbils i les dades procedents d’enquestes.

Sota la premissa que personalment em resulten més creïbles les dades d’ubicació dels telèfons mòbils que no pas a les dades d’enquesta, de les dades de Catalunya se n’extreuen dues conclusions ràpides: la primera, que Catalunya rep més turistes del pensàvem, fet que potser hauria de fer-nos replantejar les planificacions fetes en les quals s’ha tingut en compte el nombre de turistes a partir de dades d’enquesta; la segona, que cal reavaluar l’impacte de les campanyes turístiques fetes als principals mercats emissors, ja que potser alguna campanya que podia semblar que no era gaire eficient, en realitat a funcionat força bé (o al contrari).

Els turistes estrangers als municipis del Perfil de la Ciutat

Un dels avantatges de les dades procedents de la ubicació dels telèfons mòbils és que la seva desagregació territorial arriba a nivell municipal a tot el territori de l’Estat espanyol, fet impensable amb les dades de l’Enquesta.

Les dades dels 14 municipis del Perfil de la Ciutat mostren com les mateixes 6 principals nacionalitats de turistes estrangers a Catalunya es repeteixen al Perfil de la Ciutat. Val a dir que al Perfil de la Ciutat hi ha algun canvi d’ordre en aquestes nacionalitats.

En l’anàlisi per municipis ens trobem amb una primera sorpresa, la primera posició en nombre de turistes és El Prat de Llobregat. Sense voler desmerèixer la ciutat de El Prat de Llobregat, no m’imaginava El Prat com una ciutat amb tants de turistes, perquè a més la diferència amb el segon municipi del Perfil amb més turistes (Badalona) és abismal. L’única explicació que ho pot justificar són les infraestructures aeroportuàries que estan ubicades al municipi de El Prat de Llobregat. També em sorprèn la segona posició de Badalona, però en aquest cas la seva proximitat amb Barcelona i les bones infraestructures de transport públic que connecten Badalona amb Barcelona, crec que són uns bons arguments per donar compte d'aquesta segona posició. Terrassa, Sabadell i Mataró són per aquest ordre els següents municipis en quant a nombre de turistes estrangers, però la diferència entre els tres municipis és petita.

Conclusió

Les dades de posicionament del telèfon mòbil són una font d’informació molt valuosa, que als municipis ens permet disposar d’unes dades que fins ara ens resultaven impossibles de tenir. Però no tot és or el que llueix, el fet d’inferir comportaments de la població a través de la ubicació del mòbil, en alguns casos ens pot donar informació que no s'ajusta a la realitat del municipi, com és el cas de El Prat de Llobregat, i això ens pot fer emprendre accions equivocades perquè la informació no és prou acurada.

La teva valoració d'aquest article: 
Mitjana de valoració: 5 (3 votes)
Fes clic al següent botó per enviar-ho per WhatsApp

Fotografia generada per la intel·ligència artificial DALL-E (https://openai.com/dall-e-2/).

Prefaci

Escriure un post després de l’article de Ramon Culleré és sempre un repte. Saps que mai estaràs a la seva alçada, com va passar en l’anterior ronda d’articles, on el meu article

Volem saber que en penses...

Sigues el primer en escriure un comentari