Crowdsourcing i open street map

D’uns anys ençà ha anat agafant cos el concepte de crowdsourcing com a instrument o procés de captura oberta d’informació (terciarització massiva). El plantejament d’un procés de crowdsourcing és simple: la resol·lució d’un problema vinculat al coneixement o obtenció d’informació es planteja de forma oberta (anònima) a un conjunt d’usuaris, generalment amb poques restriccions, de forma que aquests, individualment, van corregint o aportant nous inputs fins assolir un objectiu determinat, generalment mai conclòs pel que fa al grau d’actualització.

Els processos de crowdsourcing van paral·lels a l’extensió de les tecnologies de la informació i les possibilitats d’interacció entre usuaris i emissors. El conjunt de la societat passa a ser un emissor d’informació que, alhora, decideix i assenta criteris per a validar-la, de manera que la suma d’individualitats acaba configurant un criteri general en el tractament i difusió de la informació.

Un cas interessant d’aplicació de criteris de crowdsourcing vinculats a la geolocalització és la plataforma Open Street Map. La descripció que apareix a la pròpia web de la plataforma és prou indicativa del seu abast i intencionalitat: “L'OpenStreetMap (OSM) és un mapa editable i lliure de tot el món. Està fet per gent com vós. Les dades poden ser baixades i usades lliurement sota la seva open license.”

En el marc del concepte ampli d’Open Data, OSM ofereix una plataforma oberta d’accés a la informació cartogràfica en el que l’element essencial és la comunitat d‘usuaris que a través de les seves aportacions, milloren la cartografia de base existent i a partir d’aquesta base poden representar lliurement informació temàtica o derivada. És, per tant, un contenidor de dades geogràfiques en sentit ampli en el que la seva força recau sobretot en la llibertat d’ús de la informació (format obert) i la immediatesa i facilitat en l’actualització. No és sorprenent que empreses com Apple o aplicacions com Foursquare optin per OSM en contra de Google Maps com a base de publicació.

El crowdsourcing, i concretament OSM, en una societat cada vegada més espacialment identificada, està obrint oportunitats en el fet de com els professionals i els ciutadans col·laboren en la identificació de canvis o, en sentit més obert, en la captació de la informació. L’ús de tecnologies de posicionament personal (smartphones), l’increment de servidors de cartografia en format obert (OGC), l’impuls del concepte de les open data (especialment des de les administracions), la integració del geoposicionament a les xarxes socials en entorn web, Galileo,... tot plegat obre un escenari d’un enorme potencial en el seguiment de dinàmiques territorials i socioeconòmiques. El repte és com fer compatible les fonts d’informació amb caràcter oficial (fiabilitat, rigor, precisió, sistemàtiques) amb noves fonts d’informació obertes (immediates, massives, exponencials, lliures, universals).