Com de satisfet estàs de viure al teu municipi?

En l’actualitat, la cèlebre frase de Jorge Wagensberg "Canviar de resposta és evolució, canviar de pregunta és revolució" no ha perdut vigència. El context pandèmic ha produït una reconsideració de tots aquells aspectes que rodegen a la humanitat. En un futur immediat, el sistema polític haurà d’afrontar un seguit de canvis de paradigma, entre d’altres, entorn al temps i la seva gestió. D’aquesta manera, des de les institucions, la satisfacció amb la vida de la ciutadania i la gestió de les problemàtiques seran dels àmbits a tenir més en compte. En aquesta introspecció respecte l’ acontentament propi del ciutadà, un element ineludible és el paper que hi juga el municipi on es viu.

A partir de les dades facilitades pel Baròmetre de la Diputació de Barcelona Dibaròmetre, elaborat durant aquest 2022, observem com els ciutadans dels municipis del Prat del Llobregat (56,50%) juntament amb els de Vic (48,50%) i els de Barberà del Vallès (47,10%) són aquells que estan molt més satisfets de viure a la seva localitat. Per la seva banda, els ciutadans de Mataró (18,50%), Mollet del Vallès (16,20%)  i Manresa (15,80%) es troben en l’antítesi valorativa, són els menys satisfets de viure on viuen.

 

Observant l'opinió dels enquestats i enquestades en relació al darrer any trobem una gran diversitat. De fet, només vuit dels catorze municipis analitzats, assenyalen que hi hagut una millora. En aquest cas, destacaríem El Prat del Llobregat (56,2% dels enquestats), Viladecans (46,3%) i Sabadell (45,3%) com les localitats més optimistes. Per contra, Mataró (65,5% dels enquestats), Manresa (58,6%) i Badalona (58,0%) són els territoris on la seva ciutadania assenyala que hi hagut un empitjorament de la seva quotidianitat.  Malgrat aquesta pluralitat de realitats, on sí que s’assoleix un consens és amb l’optimisme amb el què s’afronta el futur. Així doncs, en tots els municipis de la xarxa El Perfil de la Ciutat s’arriba a una mateixa conclusió,  l’avenir serà millor.

Quant als problemes identificats per la ciutadania, en 12 dels 14 municipis de la xarxa els enquestats coincideixen en identificar com a principal preocupació la seguretat ciutadana. Aquesta sensibilitat envers a l'ordre públic registra major intensitat a les localitats de Mataró (49,70% dels enquestats),  Manresa (39,90%), Badalona (35,40%) i Santa Coloma de Gramenet (34,70%). En el casos de Badalona, Manresa i Santa Coloma de Gramenet, aquesta major preocupació es concentra en les respostes de les dones. Cal destacar el cas de Badalona, on es produeix una diferència de dotze de punts entre dones i homes, 40,8% vs 29,8%.

Seguidament, la neteja es presenta com el segon problema més greu en 10 dels 14 dels municipis de El Perfil de la Ciutat. En aquest cas, el municipi de Sant Feliu de Llobregat (21,80% dels enquestats) juntament amb Badalona (15,60%), Viladecans (13,40%) i Mollet del Vallès (11,50%) concentren les veus més crítiques amb aquesta qüestió. En aquest sentit, no s’observen grans diferències en clau de gènere, si bé destacaríem els resultats de Mollet del Vallès, on malgrat la neteja s’imposa en el còmput global, els homes acaben dotant de més importància a la gestió política i municipal (11,30% GPM - 9,2% Neteja). 

Per finalitzar, en tercera posició, els problemes associats a la immigració" es troben en el rànquing de 5 dels 14 municipis. Malgrat trobem molt a prop la quarta problemàtica;  la  "circulació/trànsit" ; assenyalada en el 28,57% dels municipis. Destaca especialment la intensitat d'aquesta tercera problemàtica a la capital vigatana, on encapçala la llista de preocupacions de la ciutadana, amb el 21,20% de les respostes, segons el Dibaròmetre. Aquesta mirada té una clara pàtina generacional, a mesura que augmenta l’edat dels enquestats, la problemàtica adquireix molta més rellevància. D’un 3,1% en el cas del grup d’edat dels 18 a 24 anys vigatans s’evoluciona a un 30,0% en els de més de 65 anys. A certa distància, se situa el municipi de Santa Coloma de Gramenet amb el 10,80% o Manresa amb el 8,50%. On la problemàtica no és aquesta sinó la seguretat ciutadana.