Bretxa de gènere en el nivell de formació assolit

Una bretxa per gènere rellevant s’està donant i aguditzant en les darreres generacions, és el cas del nivell de formació assolit.

La bretxa de gènere es defineix com la “diferència entre dones i homes en nivell de participació, accés als recursos, drets, poder, influència, remuneració i guanys en qualsevol àmbit” (https://www.termcat.cat/ca). També una definició més analítica ens l’aporta la Viquipèdia: “La bretxa de gènere (en anglès gender gap) és una construcció analítica i empírica que sorgeix de la diferència entre les categories d'una variable en relació amb les taxes masculines i femenines”. Les diferències entre dones i homes es donen en innumerables àmbits en relació amb el nivell de participació, accés a oportunitats, drets, poder, influència, remuneració, ús dels recursos.

Si amb la lectura de la primera frase de l’article el/la lector/a ha pensat en una bretxa de gènere en detriment de les dones, és normal pensar-ho, és una associació implícita que fem atès que a la majoria d’àmbits les diferències es donen en favor dels homes. Però no sempre.

En l’àmbit educatiu, com ens tants d’altres, hi ha diferencials rellevants per gènere. Un d’aquests és el relatiu a la proporció de dones molt menor que la dels homes en estudis vinculats amb les especialitats STEM. Són diversos els anàlisis que mostren aquest diferencial. Articles molt recents són  “L’àmbit de les STEM no atreu el talent femení“ de l’Observatori Social de Fundació La Caixa, i ”La bretxa de gènere en les professions STEM” d’aquest mateix bloc, realitzat pels companys de Promoció Econòmica de Badalona.

En aquest article no ens centrem en les especialitats formatives que els i les joves escullen o assoleixen en els cicles formatius o universitats, sinó que ens centrem en un pas previ igualment rellevant que ha de tenir el mateix focus: el diferencial per gènere del nivell acadèmic assolit.

Primer veurem breument d’on venim. El nivell acadèmic de la població ha anat augmentant de forma interrompuda generació a generació. S’ha produït en ambdós gèneres, partint de posicions diferents i s’ha produït a diferents ritmes.

Els dos primers gràfics mostren l’evolució, en grups generacionals de cinc anys, de la proporció de nivell acadèmic assolit, agrupat en 4 grups: fins a educació primària, educació secundària obligatòria, educació secundària post-obligatòria i educació superior. La informació fa referència a Barberà del Vallès, però sens dubte les grans tendències són equivalents al que ha succeït als diferents municipis de la Xarxa del Perfil de Ciutat. La font d’informació és l’Estadística dels estudis de la població [EEP], de l’Institut d’estadística de Catalunya, i relativa a 2019 (a l’octubre es publiquen les dades 2020, però no afectarà a les conclusions de l’article, en el que s’analitzen tendències).

Fins a les generacions 1945-49, les que al 2019 tenien 70-74 anys, l’educació primària era el nivell acadèmic assolit majoritari, proporció que anava disminuint en favor de l’augment dels altres nivells acadèmics, principalment l’educació secundària obligatòria. Aquesta evolució era més acusada entre els homes, on aquest nivell acadèmic ja era el principal. Ho va ser en el cas dels homes fins a les generacions 1960-64 (55-59 anys en 2019) i en el cas de les dones fins les de 1955-59 (60-64 anys).

En paral·lel, generació a generació, guanyaven pes els nivells post-obligatoris (de secundària i universitaris) i es reduïa la població amb educació primària. Aquesta baixà fins el 4% en les generacions 1965-69 (50-54 anys), grosso modo proporció que s’ha mantingut en ambdós sexes fins a les generacions més recents.

En el darrer grup de generacions esmentat, 1965-69, s’igualà la proporció d’assoliment d’estudis universitaris, 35%, amb la d’estudis secundaris post-obligatoris, 35%. Així mateix un 26% assoliren estudis secundaris obligatoris, i un 4%, ja esmentat, els estudis de primària o inferior.

Aquest grup de generacions suposà un punt d’inflexió, no en el continu assoliment de nivells acadèmics cada cop més alts, sinó en la distribució dels estudis assolits i en la bretxa de gènere, que en aquest cas va canviar de sentit.

Pel que fa a la distribució dels estudis assolits, en diem punt d’inflexió perquè deixa de baixar la població amb educació primària o inferior, s’estanca en el 4%, i també s’estabilitza en noves generacions, amb petits alts i baixos, la proporció d’estudis secundaris obligatoris, al voltant del 26%. Per contra comença a recular la proporció d’estudis secundaris post-obligatoris, des d’aquell 35% fins al 19% del darrer grup de generacions analitzat, 1990-94 (amb 25-29 anys en 2019). Mentrestant la proporció d’universitaris va continuar augmentant d’aquell 35% fins el 51% d’aquest darrera cohort, 1990-94.

El segon punt d’inflexió, el relatiu a la bretxa de gènere, es pot visualitzar amb el darrer gràfic, síntesi dels dos anteriors, que mostra la diferència de punts percentuals que representa cada nivell acadèmic entre homes i dones.

Així, com a exemple de les generacions més antigues representades, la de 1935-39 (80-84 anys en 2019), entre els homes l’educació primària tenia molt menys pes que entre les dones, -20 punts percentuals. Això era per una major tinença d’estudis assolits en l’etapa secundària obligatòria, +9 p.p., en la post-obligatòria, +3 p.p., i a la universitària, +8 p.p.. A partir d’aquí, la històrica bretxa de gènere en detriment a les dones en l’accés i per tant assoliment d’estudis, va tendir a eixugar-se.

Van ser les generacions 1965-69 (50-54 anys en 2019) on el pes relatiu de cadascun dels quatre grans nivell acadèmics va ser molt similar en ambdós sexes, amb diferències que no superaven els 3 p.p. en un o altre sentit. Van ser generacions “igualitàries” en aquesta variable, la del nivell de formació assolit.

A partir d’aquestes, com ja hem fet esment, la finalització d’estudis universitaris es va estendre més, i més entre dones que homes; la d’estudis secundaris post-obligatoris reculà, però de forma similar entre sexes; i la d’estudis obligatoris s’estabilitzà en el global, disminuint entre les dones, però augmentant entre els homes.

Així en les generacions més recents, les dones finalitzen estudis universitaris uns 15 p.p. més que els homes. Això, que és un diferencial rellevant, ho és més perquè no es tracta d’un volum de nois joves que finalitzen la secundària post-obligatòria, sinó que es queden a la secundària obligatòria majoritàriament. En efecte, la diferència es concentra en els estudis obligatoris, on per a molts més homes que dones, un 12 p.p. més, és el final de la trajectòria a la formació reglada. Això succeeix des de fa anys, però aquesta nova font d’informació per generacions ho quantifica al detall ara. Fa anys perquè ja succeïa amb aquestes magnituds des de les generacions 1980-84 (35-39 anys en 2019), és a dir, generacions que en general van finalitzar l’etapa lectiva cap als primers i mitjans anys 2000.

En definitiva, una bretxa per gènere en la variable rellevant “estudis assolits”, que ha canviat de signe i alhora ha canviat qualitativament, donat que les causes de la bretxa històrica i la bretxa dels darrers anys són efectivament diferents. Aquesta darrera també requereix d’anàlisi de les causes i motivacions, i segons les que siguin aplicar polítiques públiques d’esmorteïment de les diferències.

Només cal contextualitzar-ho amb la mitjana de Catalunya per mostrar que és més una qüestió de gènere que no pas territorial, tot i que a cada municipi hi pugui haver particularitats.

Fonts consultades:

- Estadística dels estudis de la població [EEP]. Institut d’Estadística de Catalunya.

La teva valoració d'aquest article: 
Mitjana de valoració: 5 (2 votes)
Fes clic al següent botó per enviar-ho per WhatsApp
Una bretxa per gènere rellevant s’està donant i aguditzant en les darreres generacions, és el cas del nivell de formació assolit.

La bretxa de gènere es defineix com la “diferència entre dones i homes en nivell de participació, accés als recursos, drets, poder, influència, remuneració i guanys en qualsevol àmbit” (https://www.termcat.cat/ca). També una definició més analítica ens l’aporta la Viquipèdia: “La bretxa de gènere (en anglès gender gap) és una construcció analítica i empírica que sorgeix de la diferència entre les categories d'una variable en relació amb les taxes masculines i femenines”." data-share-imageurl="http://www.perfilciutat.net/sites/default/files/images/blog/papallona.jpg">

Volem saber que en penses...

Sigues el primer en escriure un comentari